Co veis vus viviu dil temps d’uiara?

Nus vein era survegniu cun il temps d’uiara. Quei che pertucca in tec il s’interessar per las caussas ella gasetta, er’ jeu schon da ver. E zatgei che stat propi en memoria a mi ei, quei era il fevrer anno 1945

ch’ei era ina ferdaglia ed era schelau tut. E quei era il mument ch’ils Americaners mavan forsa cheu el nord da Schaffusa, vi cheu davos la Svizra giu encunter il signuradi da Liechtenstein e nus, la notg cu ei era aschia schelau, udevan nus co ei vegneva sittau cheu giu. Quei ei zatgei ch’ei restau a mi. Quei era giu cheu in sittem! E lu, duront l’uiara er’ei aunc ils “Bombers” che mavan surenvi ch’ins udeva. In di, quei han els gie detg bu daditg, quei ei stau 1947 ch’ei veva bess giu … jeu erel ius a scola suentermiezdi ch’ei han detg “oz han ei bess giu bumbas ed ina era ida giu en Val s. Pieder. Quei ei da quels cass ch’ins ha da l’uiara.

Neve il vegnir atras era schon, sowieso per in che veva priu si il bein, quei che parteneva las finanzas ha miu bab schon stuiu semudergiar tochen ils anno 1950. Naven da 1940 tochen 1950 ha miu frar studegiau. Lein dir, in pur veva da magliar. Suenter eis ei lu schon iu ensi. Il bab ha lu entschiet a marcadar e veva lu era luvrau empau culs taurs. El cumprava taurs la primavera e vendeva giu Cuera e quei schev’el adina, sch’el vessi buca giu quei fussi ei stau knapp cullas finanzas. Aber da magliar ha ins adina giu, forsa meglier ch’enqualin. Grad els marcaus stuev’ins viver mo cun quei da quellas cartas. Quei dallas cartas enconuschevan nus schon era cheu. Quei ei stau tochen suenter l’uiara.

Nus vein giu igl avantatg, per vegnir anavos sill’uiara, miu bab era corporal aber ei vegnius libers grad igl onn avon l’uiara. Aschia ha el buca stuiu far militer duront l’uiara. Quei ei stau pil bab ed era per la famiglia in grond avantatg. Ils auter babs han semplamein stuiu ir a militer e finiu e las mummas eran persulas culs affons a casa. Quellas han schon giu pli grev.