Sicheu eran las scolas. Suenter han els baghegiau giu suten ina senneria. Ed il fem mava si ed atras il plantschius aschia ch’els han aunc pli stuiu schar ir a casa ils affons.

E tier quella ch’ei vegnida suenter, medema situaziun, il fem che mava si atras ils plantschius.

Il 1895 era in um da Tujetsch – il Schmed da Cavvorgia – vegnius elegius. Prima scolast e quel han els fatg empaglia. Igl augsegner era da Sedrun ed era propi in bien, el tegneva cun el e scheva “el fa flot quei, quei Schmed fa tiptop quei”. Tuttenina ha ei giu num els hagien gia elegiu in auter”, cun negins arguments. Ed el ha stuiu far sac e pac e svanir.

El (Schmed da Cavorgia) haveva fatg si ina muronza, mia tatta ina Desax, stau ina stria schalusia e fatg empaglia el. Quei ei iu ellas intrigas. Igl ei vegniu avon bia da quei. Cun 38 hai jeu entschiet a documentar tochen 2013 e quei encheu ei tut tgei ch’ei curiu e passau, ei encheu tut tgei ch’ei vegniu trafficau.

Nus havevan giu ina femna, quella era nauscha e la sera han ils buobs tratg crappa sin ella e quei ha dau in hardumbel dal gianter ed han priu a mauns quels buobs. Sas tgei ch’els han detg, “nus stein sil nies”. Quei vul dir la scola ei era nossa. Quels savevan sedustar schon lu.

Biblioteca havein nus era giu ina gronda, quei ha Martin Mathiuet fatg, quei ha el fatg prima. Ussa havein nus in archiv niev e quei ei priu pli u meins sileu.