Gl’emprem di ch’il cavrer da Surrein mava, ils da Surrein schevan 400 olmas 400 cauras. Mintg’olma, mintgin ch’era en quella pleiv haveva ina caura. Nus havein in vitg singular. Nies vitg ha baghegiau las casas entuorn ed enamiez havevan nus in pustget, cheu sedivertevan nus cu nus havevan fatg fein. La sera stevan nus leu a dar ballapei. Sch’ins era pli che staunchels.

En Val Sumvitg vevan nus in aug che stueva ir en e siado cullas mugias, epi quei era fatg ora in trutg atras la greppa. Mintga pur stueva prender tschun tocs. Igl era da purtar si resti da letg, sadialas e tut e suenter vegnevan els giu ell’Alp nua che las cauras eran e lu vegneva fatg tschagrun e mess il curtè cun tschagrun e zuccher sin meisa e lu vegneva magliau. Tuts entuorn il curtè grond. Cu ei fregavan vegnevan ei siado e devan giu l’ova, lura era buc fatg la scala giu Domat. Cu nus mavan sin punt vesevan giuaden scaruns. En sennaria havevan nus in grond begl. Quei havevan quels dil cantun fatg. Enzacons umens mavan culla strola la notg e sch’els pigliavan enzatgei vegnevan els si e mettevan en quei, targevan giu l’ova. Ils frevlers vevan era da quellas strolas. Els mavan davosen e vesevan giu ina frega, quellas eran blauas cu ellas havevan mess giu l’ova e lu mavan els davos en e pimffff… giuaden, in atras il dies, tegnan in mument tochen ch’els dattan buc pli la cua e train siado.